Prima pagină

Com s’hi juga

Traducció: Silvia Magrinya & Marc Molina

INSTRUCCIONS EN CATALÀ

 Catalonia

Com s’hi juga

 

I.        Descripció

 

La baralla conté una sèrie de 56 cartes dividides en set sèries de color, cadascuna amb set valors diferents – notes musicals. Cada color té com a vuitena carta un símbol musical: pel vermell i el taronja – el Sostingut ( # ), pel groc i el verd – el Becaire ( ), pel blau i el morat – el Bemoll ( ), i pel violeta – la Pausa (pauza).

La sèrie VERMELLA: Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, Si, Sostingut.

El Do està encerclat, el „Sostingut” està marcat amb el símbol musical # i mostra la imatge encerclada del músic Wolfgang Amadeus Mozart.

 

La sèrie TARONJA: Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, Si, Sostingut.

El Re està encerclat, el „Sostingut” està marcat amb el símbol musical # i mostra la imatge encerclada del músic Franz Liszt.

La sèrie GROGA: Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, Si, Becaire.

El Mi està encerclat, el „Becaire” està marcat amb el símbol musical i mostra la imatge encerclada del músic Ludwig van Beethoven.

La sèrie VERDA: Do, Re, Mi, Fa, Sol, La , Si, Becaire.

El Fa està encerclat, el „Becaire” està marcat amb el símbol musical i mostra la imatge encerclada del músic Frédéric Chopin.

La sèrie BLAVA: Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, Si, Bemoll.

El Sol està encerclat, el „Bemoll” està marcat amb el símbol musical i la imatge del músic Johann Sebastian Bach està encerclada.

La sèrie MORADA: Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, Si, Bemoll.

El La està encerclat, el „Bemoll” està marcat amb el símbol musical i la imatge del músic Niccolò Paganini està encerclada.

La sèrie VIOLETA: Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, Si, Pausa.

El Si està encerclat, la „Pausa” està marcada amb el símbol musical pauza, i la imatge del monjo Guido D’Arezzo està encerclada.

II . L’objectiu del joc és desfer-se de totes les cartes abans que els altres jugadors i acumular tants punts com sigui possible.

 

III . Etapes del joc

El joc consta de dues etapes: A, la subhasta i B, el joc pròpiament dit.

A.     En l’etapa de la subhasta s’estableix el tipus de joc i el nivell.

Els quatre tipus de jocs són: Sarabanda ( S ), Glissando ( G ), Parada ( P ), Muzicando ( M ).

Els quatre nivells del joc van de l’1 al 4.

Les apostes en ordre creixent són: 1S, 1G, 1P, 1M, 2S, 2G, 2P, 2M, 3S, 3G, 3P, 3M, 4S, 4G, 4P, 4M.

Les apostes només es poden fer en ordre ascendent.

B.     El joc pròpiament dit es duu a terme segons les regles que es descriuen a continuació.

 

Els participants formen dos equips, disposats en dos eixos: l’equip Nord-Sud juga contra l’equip Est-Oest.

El primer jugador barreja la baralla i reparteix les cartes cap a la dreta, sense que ningú les vegi, a cada participant fins a acabar la baralla, de manera que al començar el joc cada jugador té 14 cartes.

Després d’analitzar les cartes repartides, el primer jugador que ha rebut les cartes començarà la subhasta. Tindrà en compte el valor ascendent dels tipus de joc possibles: Sarabanda ( S ), Glissando ( G ), Parada ( P ) i Muzicando ( M ).

La subhasta consisteix a fixar un tipus de joc (S, G, P ó M) i un nivell de joc (1, 2, 3 ó 4). Hi ha la possibilitat de “passar”, és a dir, quan un rebutja començar la subhasta.

La subhasta acaba quan tres jugadors consecutius diuen „passo” després de la puja en la subhasta d’un dels participants, de manera que l’última puja defineix el tipus de joc (S, G, P, M) i el nivell ( 1, 2, 3 ó 4). Si hi ha quatre ” passades” consecutives, el primer jugador servit està obligat a definir el tipus de joc i el nivell.

L’equip que guanya en la subhasta, guanya la partida si un dels membres d’aquest equip és el que primer es queda sense cartes durant el joc. La partida continua fins que tots els jugadors s’han alliberat de les cartes, en la mesura del possible.

L’equip que acumuli més punts al llarg d’almenys quatre jocs guanya.

L’incompliment de les obligacions de joc porta a l’anul·lació de la mà en joc i a una penalització de 12 punts per a l’equip del jugador infractor.

IV . Cartes amb propietats especials

– Les cartes amb „Do” són les que permeten començar el joc de la Sarabanda i el Muzicando;

– Les cartes amb una nota musical encerclada són les que permeten començar el joc de la Parada i el Glissando;

– Les cartes amb # (Sostingut) salten el torn del jugador següent al que l’ha tirat;

– Les cartes amb (Becaire) salten el torn del jugador següent i també del jugador anterior, per a un torn, al que ha tirat la carta;

– Les cartes amb (Bemoll) salten el torn del jugador anterior al que l’ha mostrat.

– Les cartes amb pauza (Pausa) salten el torn a tots els jugadors, de manera que el jugador que ha tirat aquesta carta pot tornar a tirar una carta, incloses les marcades amb sostinguts, bemolls o becaires. Aquest bloqueig té efecte sobre tots els participants en el joc, independentment de l’equip, només dura un torn i no és acumulatiu.

Quan la carta amb pauza (Pausa) es col·loca com a última carta, el dret a dipositar una altra carta en el joc es transfereix al company de l’equip. Els jugadors poden continuar el joc automàticament quan al que li correspon jugar tira una carta o “passa”.

V. Cartes de bloqueig i condicions del joc

En els jocs Sarabande i Glissando, les cartes amb Sostingut, Bemoll, Becaire i Pausa es poden posar sobre qualsevol carta que tingui el seu mateix color, sempre que aquesta carta tingui els quatre costats ocupats.

En els jocs Parade i Muzicando, les cartes amb Sostingut, Bemoll, Becaire i Pausa es poden posar quan la carta d’obertura del corresponen color ja està sobre la taula.

No és obligatori tirar aquestes cartes.

VI . Regles per als tipus de joc

Sarabanda ( S ):

El jugador que ha triat aquest tipus de joc obre amb una carta „Do”, de qualsevol color. Els següents jugadors han de col·locar, al costat, a banda i banda de la carta d’obertura, les notes musicals consecutives, ja sigui per sobre o per sota del “Do” inicial, sense que el color importi.

El joc continua col·locant les següents notes musicals consecutives a les que ja hi ha a la taula.

El jugador que no té una carta adequada ha de “passar”, i li passa el torn  al següent jugador.

Glissando ( G ):

El jugador que ha triat aquest tipus de joc col·loca una carta d’obertura corresponent a un instrument musical antic (instrument encerclat), independentment del color que tingui. El següent jugador ha de posar al costat (dreta o esquerra) una carta amb la nota musical següent (més aguda o més greu), independentment del color.

Els jugadors aniran col·locant les cartes segons aquesta mateixa regla, de manera que creen sèries de notes musicals, en sentit ascendent o descendent, a costat i costat de la carta inicial. La fila pot ser tant llarga com es vulgui. Es pot iniciar una altra fila només amb una carta que tingui un instrument antic (encerclat).

La carta d’obertura d’una nova fila es col·loca, en funció de la nota musical que tingui, a dalt o a sota d’una carta de la filera inicial, que tingui la nota immediatament superior o inferior, creant així fileres horitzontals paral·leles a la filera inicial.

No es permeten dues cartes d’obertura en una mateixa filera.

El joc continua seguint aquestes mateixes regles. Les cartes “Do” i “Si” poden estar contigües.

El jugador que no té una carta adequada per jugar ha de “passar”, concedint al jugador següent el dret de jugar.

Parada ( P ):

El jugador que ha triat aquest tipus de joc col·loca la primera carta sobre la taula, cap per amunt, que ha de ser necessàriament una carta que conté un instrument antic (encerclat), independentment del seu color.

El següent jugador tira una carta corresponent a la següent nota musical (més alta o més baixa) del mateix color o qualsevol altra carta d’obertura (instrument musical antic, encerclat).

El jugador que no té una carta adequada pel joc ha de “passar”, i dóna el dret a tirar carta al següent jugador.

El joc continua seguint les mateixes regles. Després de la carta “Do” no s’hi pot tirar la carta “Si”.

Les cartes formaran columnes verticals del mateix color i files horitzontals amb la mateixa nota musical.

Els “Sostinguts”, ”Becaires”, Bemolls” i “Pauses” es poden tirar damunt de les cartes d’obertura de cada una de les columnes, en la columna corresponent segons el color.

Muzicando (M):

El jugador que ha triat aquest tipus de joc comença tirant un a carta “Do”, independentment del seu color. El següent jugador ha de col·locar al damunt de la carta d’obertura una carta amb la nota següent del mateix color (tapant la primera), o bé, al costat, una altra carta d’obertura (nota “Do”) d’un nou color.

El jugador que no té una carta adequada per jugar ha de “passar”, donant així el dret al jugador següent a tirar carta.

El joc segueix amb les mateixes regles fins a l’esgotament de les cartes.

Els Sostinguts, Becaires, Bemolls i les Pauses es col·loquen a costat i costat de la carta d’obertura (a dalt o a baix) o de la pila de cartes del mateix color. Quan finalitza la pila d’un color determinat es col·loca el símbol del color corresponent al damunt.

VII . Marcador de punts

Els punts de cada equip es calcularà en funció del valor de la classificació de cada membre de l’equip, del nivell de la partida i del tipus de joc definits en la subhasta.

Els punts es mostren en la taula següent:

 

Classificació en el joc

Nivell de la subhasta

Valor segons el tipus de joc

 

I

II

III

IV

1

2

3

4

M

P

G

S

Punts

4

3

2

1

1

2

3

4

4

3

2

1

VIII . El càlcul de la puntuació

La puntuació està integrada per la suma de punts acumulats per cada equip en cada un dels jocs de la partida. Una partida completa té almenys quatre jocs (adjudicats i validats). La puntuació final és la suma dels punts acumulats per cada equip al final de la sèrie de jocs originalment acordat.

La puntuació en cada mà es calcula de la manera següent:

1. Cada equip acumula els punts corresponents a la classificació obtinguda en cada ma.

2a. L’equip que ha guanyat en la subhasta, si a més a més ha guanyat la ma, rep els punts addicionals que corresponen al nivell de la subhasta i al tipus de joc escollits.

2b. L’equip que ha guanyat la subhasta, si no ha guanyat la ma, resulta penalitzat amb els punts corresponents al nivell de la subhasta i al tipus de joc escollits.

3. L’últim jugador a desfer-se de totes les cartes de la mà obté el quart lloc en la classificació, que correspon a 1 punt (lloc IV = 1 punt).

IX. Taula de resultats

Els resultats s’apunten en una taula amb les següents característiques:

Equip Nord-Sud

Equip Est-Oest

Subhasta adjudicada

Punts pel tipus de joc

Punts acumulats

Punts acumulats

Punts pel tipus de joc

Subhasta adjudicada

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Total

 

 

 

 

Total

 

X. Versió per a jugar individualment (de 2 a 8 jugadors amb una baralla de cartes)

La col·locació dels participants a la taula de joc

De la baralla de cartes , es tria un nombre de cartes igual a la quantitat de jugadors (de dos a vuit participants), amb un valor de nota musical diferent , en ordre ascendent, començant per el „Do”. Si hi ha vuit jugadors, la carta que representa Guido D’Arezzo serà també utilitzada. Aquest conjunt particular de cartes es barreja, cap per avall, i es reparteix a cada jugador una carta, en sentit horari. Els jugadors s’asseuen a la taula en l’ordre indicat per la notació de la carta: Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, Si. Si hi ha vuit jugadors, el que té la carta de „Guido D’Arezzo” s’asseu al lloc que desitgi.

Com s’hi juga

La primera ronda s’inicia amb el jugador que té la carta „Do”. Aquest jugador barreja i reparteix set cartes per a cada jugador, una per una, cap per avall, començant pel jugador a la seva esquerra. Si hi ha menys de vuit jugadors, les cartes restants es col·loquen en una pila i es col·loquen sobre la taula, cap per avall.

El jugador a l’esquerra del que barreja i reparteix escull el tipus de joc d’entre les quatre possibilitats (S, G, P, M). Aquest jugador és el que comença la partida.

Durant el curs de la partida, els jugadors que “passen” han de robar una carta de la baralla del damunt de la taula. Quan s’acaben les cartes per robar, el jugador que “passa” perd la ronda i segueix jugant el jugador següent.

Consell: els jocs de quatre o vuit participants permeten la distribució de totes les cartes de la baralla.

L’incompliment de les obligacions del joc condueix a l’anul·lació de la mà actual i a una penalització d’11 punts per al jugador infractor

Les següents rondes es duen a terme de la següent manera: el jugador que ha escollit el tipus de joc anterior, barreja i reparteix les cartes en la mà següent. El joc es duu a terme fins que es juga el nombre de mans que s’ha decidit inicialment.

Una partida completa es compon d’una sèrie de mans que és múltiple del nombre de participants.

El guanyador d’una mà és el que col·loca totes les cartes que té. La mà continua fins que s’estableix la classificació de tots els jugadors. El guanyador d’una partida completa és el que acumula més punts en el total.

El càlcul de la puntuació.

Els punts de cada jugador es calculen de la següent manera:

Els punts obtinguts segons la classificació se sumen al valor del tipus de joc escollit (S, G, P, M). El jugador que queda en última posició obté un punt, el penúltim obté dos punts, i així successivament, el jugador classificat en primer lloc rebrà un nombre de punts igual al nombre de participants. Si l’últim classificat no pot tirar totes les seves cartes, aleshores perd el punt que li correspondria com a últim classificat.

Els punts es poden anotar en una taula com la següent:

Puntuació del joc

Sarabanda

1 punt

Glissando

2 punts

Parada

3 punts

Muzicando

4 punts

Punts segons la classificació: I = 8 punts, II = 7 punts, III = 6 punts, IV = 5 punts, V = 4 punts, VI = 3 punts, VII = 2 punts, VIII = 1 punt

Jugador 1

Jugador 2

Jugador 3

Jugador 4

Jugador 5

Jugador 6

Jugador 7

Jugador 8

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Taula resum d’instruments musicals i de músics

Color

Do

Re

Mi

Fa

Sol

La

Si

Músic

Vermell

Doba romanès (antic)

Tambor

Pandereta

Clavecí

Triangle

Timbal

Campana tubular

Mozart

Taronja

Trompeta

Banya (antic)

Oboè

Clarinet

Corn anglès

Fagot

Contrafagot

Liszt

Groc

Lira

Arpa

Berimbao (antic)

Violí

Viola

Violoncel

Contrabaix

Beethoven

Verd

Toaca romanesa

Xilòfon

Cimbalon

Campana (antic)

Corn francès

Trompeta

Trombó

Chopin

Blau

Harmònica

Acordió diatònic

Acordió cromàtic

Òrgan

Ocarina (antic)

Flautí

Flauta

Bach

Morat

Llaüt

Oud (llaüt àrab)

Balalaica

Mandolina

Guitarra

Buhai romanès (antic)

Piano

Paganini

Violeta

Arpa

Xeremia romanesa

Flauta de pan

Cornamusa

Corn anglès

Taragot (clarinet hongarès)

Xeremia antiga

Guido D’Arezzo


Taula de puntuacions del joc per parelles

 

L’equip que ha guanyat la subhasta guanya la partida

L’equip que ha guanyat la subhasta NO ha guanyat la partida

Classificació dels membres de l’equip

1-2

(4+3 punts)

1-3

(4+2 punts)

1-4

(4+1 punts)

2-3

(3+2 punts)

2-4

(3+1 punts)

3-4

(2+1 punts)

Valor de la mà (obtingut en la subhasta)

Puntuació obtinguda

4M (4+4=8)

15 (4+3+8)

14 (4+2+8)

13 (4+1+8)

-3 (3+2-8)

-4 (3+1-8)

-5 (2+1-8)

3M (3+4=7)

14 (4+3+7)

13 (4+2+7)

12 (4+1+7)

-2 (3+2-7)

-3 (3+1-7)

-4 (2+1-7)

3M (2+4=6)

13 (4+3+6)

12 (4+2+6)

11 (4+1+6)

-1 (3+2-6)

-2 (3+1-6)

-3 (2+1-6)

1M (1+4=5)

12 (4+3+5)

11 (4+2+5)

10 (4+1+5)

0 (3+2-5)

-1 (3+1-5)

-2 (2+1-5)

4P (4+3=7)

14 (4+3+7)

13 (4+2+7)

12 (4+1+7)

-2 (3+2-7)

-3 (3+1-7)

-4 (2+1-7)

3P (3+3=6)

13 (4+3+6)

12 (4+2+6)

11 (4+1+6)

-1 (3+2-6)

-2 (3+1-6)

-3 (2+1-6)

2P (2+3=5)

12 (4+3+5)

11 (4+2+5)

10 (4+1+5)

0 (3+2-5)

-1 (3+1-5)

-2 (2+1-5)

1P (1+3=4)

11 (4+3+4)

10 (4+2+4)

9 (4+1+4)

+1 (3+2-4)

0 (3+1-4)

-1 (2+1-4)

4G (4+2=6)

13 (4+3+6)

12 (4+2+6)

11 (4+1+6)

-1 (3+2-6)

-2 (3+1-6)

-3 (2+1-6)

3G (3+2=5)

12 (4+3+5)

11 (4+2+5)

10 (4+1+5)

0 (3+2-5)

-1 (3+1-5)

-2 (2+1-5)

2G (2+2=4)

11 (4+3+4)

10 (4+2+4)

9 (4+1+4)

+1 (3+2-4)

0 (3+1-4)

-1 (2+1-4)

1G (1+2=3)

10 (4+3+3)

9 (4+2+3)

8 (4+1+3)

+2 (3+2-3)

+1 (3+1-3)

0 (2+1-3)

4S (4+1=5)

12 (4+3+5)

11 (4+2+5)

10 (4+1+5)

0 (3+2-5)

-1 (3+1-5)

-2 (2+1-5)

3S (3+1=4)

11 (4+3+4)

10 (4+2+4)

9 (4+1+4)

+1 (3+2-4)

0 (3+1-4)

-1 (2+1-4)

2S (2+1=3)

10 (4+3+3)

9 (4+2+3)

8 (4+1+3)

+2 (3+2-3)

+1 (3+1-3)

0 (2+1-3)

1S (1+1=2)

9 (4+3+2)

8 (4+2+2)

8 (4+1+2)

+3 (3+2-2)

+2 (3+1-2)

+1 (2+1-2)

 

 

 

 

 

 

 

 

Anunțuri
%d blogeri au apreciat asta: